Vull

Lluitant per eixir a la superficie
per respirar allò que és de Déu
per l’aire que és de tots.
I pareix que no siga este cos ningú
doncs respira el que ja no té,
perqué entre somriures i palmadetes a l’esquena
está buit.
Vull eixir en la intimitat de la soletat
evitant el meu pesar i la humiliació
i el dolor de que al meu aire li han posat preu.
I vull eixir com si nasquera de nou
plorar si és precís i que siga meu i de tots.
Però no tinc ni un gallet
per a pagar lo que és impagable.
Tan sols moriré sol
haventme posat la millor roba que tinguera
el calçat lluent
i la corbata de fil de vint.
I que els demés diguen
de què haurà mort este xiquet?