BADIUS I MICAQUERS

Per aquests petits versos
surt fora els meus sentiments
d'una noia bruna filla del Deu de la nit.
Records d' una casa neta amb roses al jardí
una nena bruna de trenes fins el pit.
Una tía àvia d' amors de Buenos Aires
que la van abandonar...
era ella que cuidava a la filla de la nit.
tía soltera per malifetes del destí.
Tieta matinera que sempre el carrer regar.
Records d' una àvia amargue que el fill l' hi van matar.
Dolçes anyorances
de badius i flors
del meu poble antic que toca a mors.
Nena que fas ara que vols volar.
Mira a Can Solei dels avets enllà.
La casa es convertí
per boixeries del destí
en esglessia que fan missa.
Allà on jo menjar.
Badius de Badalona...
Menjadors doblats
cuines econòmiques
d' un passat llunyar.
Avets de CAN SOLEI
recordeu la vida d' aquella nena,
filla del deu de la nit,
nena que en somnis només volía estimar.
CARMINA.
Aclaració: badius : són jardins.
micaquers: son en castellà nísperos.
solamente se dice así en Badalona.