Tenia moltes paraules en el pensament
però s´em feien un embolic,
no eren paraules d´amic
eren d´amor i sentiment,
per dir-te estimada
que ets per mi la més desitjada,
no vaig tenir la gosadia
de saber com t´ho diria.-
Ets tan riallera i bonica
amb la teva dolça mirada,
que el meu cor s´encisa
ballant amb forta abraçada.-
Vaig voler dir-te estimada,
tot ballant, que et desitjava,
però les paraules no van sortir,
solament el teu nom vaig dir
amb to fluix a cau d´orella,
Què vols!, vas contestar,
aquella expressió em va trencar
la gosadia i vaig callar,
deixant-ho per un altre dia
al no saber com t´ho diria.-
( Agost 2010 - JOMCI )