Una cançó, que canto a les nits de fredor,
plena de sons, amb molta claror,
que parla de llums, sentiments i dolços colors,
plens de sonriures i plens d'ilusions.
Es nadal, a dins del meu cor,
quan batega i suspira, i viu de records,
ensopegant-se cada dia, amb la teva escalfor,
tornant-se una sonrisa, quan et mira sense por.
I a la lluna la miro, i li prego per vos,
que mai m'oblidés, que vaig embogir d'amor,
mentres ballo amb estels,la dansa de la ficció
que m'omple de felicitat,i em torna el meu valor.
Ara que les fulles em miren amb tristor,
i les meves paraules son callades i sense sons,
el vent me les agafa, enviant-les a l'estel major
desitjant un nadal, que mai oblidis la meva cançó
La màgia és a dins, i els desitjos amb nosaltres,
només cal tancar els ulls, i cantar en veu baixa,
encara que ens oblidem de el que ja no estimem.
Nunca habÃa leeido algo que me calara tan hondo el alma,escribes muy bello,además me identifico mucho con tu poema SIGE ASI!!!!!!!!!!!!!!!!!!