Oncle cleto

Era un dia de primavera
mirant el mar de color gris,
asegut a l´escullera
damunt d´un gran pedrís,
recordava la infantesa,
trobant-me més aviat cansat,
tenia l´incertesa
del temps que havia passat.-
Sempre l´oncle Cleto em parlava
donant-me molt coratge,
jo, en Marc l´escoltava
com si anés fent un viatge,
quan explicava de memòria
alguna gran història,
per mi, era com un pare,
per això me l´estimava.-
Al final de la seva vida,
aviat deixaria de patir,
agafant-me la mà l´últim dia,
l´oncle abans de morir,
van ser ses últimes paraules
que mai podré oblidar,
amb els ulls plens de llàgrimes
en veu baixa em va dir :
" I ara estimat, qui et cuidarà,
quan jo, ja no estigui aquí ?".-
(Setembre 2008 - Jomci)