L art de viure

Tal volta l’art més planer,
tal volta el saber més dur:
Viure en pau,
o tan sols viure
que pot ser be a ser el mateix.
Estimar deu ser el secret,
fer-ho endins
al fons de l’anima
on et trobes tu mateix.
Allà dins s’hi amaga un deu
que pot créixer i ser el teu Deu.
I si no t’agrada el nom,
Nom que els homes han malmès,
cerca un altre.
Però dins teu
ha d’haver una llàntia encesa,
Clara Llum, la que t’espera
quan sigui el moment precís.
Estímat, perquè la portes
dins el cor aquesta llum.
I quan miris cap en fora
hi trobaràs els demés:
Els propers, els que t’estimen,
si t’estimes tu mateix.
Mai és tard per desaprendre.
Mai és tard per començar.
Poc a poc, no tenim pressa,
un sol pas, després un altre.
El final del bon camí
no és molt lluny
ni és molt amunt;
És tan sols a un altre passa
a darrera el primer pas.