EMBOLICS HUMITS...

Embolics humits de rínxols discrets
voleien al vent, es perden, constants.
M’ofrenen la pau amb petits plaers
i dansen son ball, s’apropen, se’n van...
Reneixen, del tot,
els silencis breus d’un nou despertar,
d’una gratitud oculta; segur.
Ritmes disposats de copsar l’arrel
de la silent veu i ressons callats
que escalen un cim
ocult a les flors de virtuts vigents.
Has sorgit en mig de relats escrits.
La boira, sovint, ressegueix l’ombriu
racó descobert de versos sublims
i mots dissemblants.
Veig fragilitats altives del tot.
M’acontenta el breu esdeveniment
curull d’amistat, d’acords compartits.
ets tu o bé jo; la nit, els estels...
L’intent roba el gest
adormit damunt de l’herba que creix
amb nostres e-mails.