La pastura

Entre fils de cap del vint
m'anava la preocupació.
Directa com el llamp de tempesta
que arriba seguit d'un estrèpit.
No hi havia minut de repòs
ni defugia per pau de la nit.
El fil no passava per l'ull de l'agulla.
Era gros, únic i li faltava com a postres
el ferm teixit del meu mal de cap.
Rumiant una manera de solucionar el problema
vaig posar ordre a tots els assumptes,
des del primer que començava per la "A"
fins a l'últim de l'abecedari.
Un segon ordre, no menys important,
seria pel seu principal problemàtica,
des de l'u fins tants com haguessin
i un tercer ordre per la seva prioritat,
en dualitat entre el zero i l'u.
Em semblava que ho tenia tot controlat
la cleda estava al complet i organitzat.
Fora tot era pau i es transmetia
a cada component del bestiar,
que tot i ser diferents,
amb el frec que mantenien en l'exigu cleda
semblaven totes iguals.
Esperaven que s'obrís el recinte per a pasturar
a rosegar mentre rumiava cada pena de la seva existència.
controlades en tot moment pel gos pastor
i pels meus indicacions, tornaven a la fi
al merescut descans a la parcel pleta.
Alhora aprofitava per anar-me'n a dormir,
per sostenir el cicle de la vida
i per el merescut descans,
no sense abans repassar cada ovella
i comprovar la seva dígit marcat a foc,
les volia com les meves filles
ia cada una li corresponia en honor del record,
de l'estima que li oferia i de l'amor que representaven.
La tranquil.litat estava coberta,
ningú vindria a assaltar la cleda
Aconseguia a la fi, beneïda pau, el soporífer reducte
d'haver comptat i en l'estimada conclusió
que, tancant i als ulls, no hi havia cap moltó més,
ja que la meva decisió solucionar
incidia sobre l'animal de més edat
en les femelles i en els menuts.
Es quedaven en el vaixell aquells
que podien morir per la causa-
Qui sap si demà, en despertar
no queda ningú ni res ni cap
i aquest fil del vint que em preocupava
és tan sols del teixit més prestigiós
que porto en estima i altivament
sobre quantiós enemic
que no em farà callar
mantenint el mentó elevat sobre el cos
mirant al seu mateix nivell
fent reconèixer la veu
quan en saludar
em tractaven de senyor,
perquè mai em treia.
Senyor Pastor em va replicar
s'acaba de nou l'últim termini de mora
entrant per tant en reducte judicial
i que irremeiablement acabaria per desnonar
l'abric fet amb telers de primeríssima maquinària
i que podria caure en la més preuada captura
allotjant-se al prestatge del magatzem
per a posterior subhasta,
reconegudament disposat, en la llista del butlletí oficial.
Que tingui bon dia, en aquesta primavera que aventura dia assolellat.