Aquells ulls

Una nena molt formosa,
de mirada resplendent,
jugava sense fer nosa,
amatent i carinyose,
sempre amb el semblant content. Jo no vaig saber comprendre,
com si estes cercat de fum,
que aquella noieta tendra,
tingués uns ulls per encendre,
tant bonics i sense llum. Els vaig creure plens de vida,
reflectint-si net i clar,
sempre aquell doll d´ alegria,
i trist de mi no sabia,
que mai pogueren mirar. Jo no em creia lo que em deien,
d´ aquells ulls que fan esclaus,
malgrat que a tothom somreien,
orfes de claror no hi veien,
tot essent tan clars i blaus. De petita sense vista,
i amb aquells ulls tant bonics,
i el seu posat optimista,
ningú la va veure trista,
ni els pares ni els amics. Quina lliçó al món donava,
que nosaltres no aprendrem,
una noia que estimava,
de quina sort no es queixava,
i tant que sempre ens queixem.