BLAU

Caminaré
sense deixar empremta,
pels racons blaus
del seu infinit espai,
deixaré que siguin els seus passos,
els que marquin el camí
pel qual caminaré.
Construiré un matalàs
d'aire perfumat,
perquè dormin,
els seus cabells rossos
daurats pel sol,
Mes tard,
buscare el secret
de la seva dolça mirada,
fins que trobi
on amaga l'amor.
Robaré al cel
tot el seu color,
pintaré amb el seu blau,
tot l'amor
que ella em doni.
Després
al seu cos me n'aniré
i em quedaré,
allà on el seu amor
es vesteixi de blau,
jo viuré amb el.