Cabirol

Doblegar-me a l' ànima eixuta
-només grassa de mort- d' un canó,
no és per mí,Si la mà et disfruta,
mirant-la al tris carmí caçador,
malhora! jo seré de la gruta
fresca, on se' m torna concreció
el desig. Si un bon dia, l' anell
de la sort, te' l duu gràcil, rabent,
altiu giravolt de cornas i pell,
companys d' avet i nevada dent
de serra, , no disparis a ell,
afina el teu tret sobre el moment.
Deix-me'l quiet, genolls a mig aire,
nas humit afinat pel perill,
llamp als ulls abrandat per la flaire
que et llisca.Oh!, tenir l' alt cabdell
del gest d' alçaria, grimpaire
de la bella actitud, dins l' espill
del meu somni!, Fruir la divina
estampa immòbil,però amb cor
que no para!.Sí, això és , vine:
Seràs fi burlador de la mort
i tant com l' ull meu sigui vitrina,
pel teu fet serà urna el meu cor.
.Carmina.
.2/5/2002.