Tot caminant per una vereda
en una tarda plujosa i freda,
vaig preguntar-me què faria
al complir divuit anys, aquell dia.-
La majoria d´edat comportava
un canvi radical i emprenedor,
però, una incertesa florejava,
aquell dia de tardor.-
Tenia el futur davant meu
i una gran porta s´obria,
pensant, que tot es resoldria
confiant en la mà de Déu.-
El dubte seguia preguntant :
Què és d´aquest món, el més important ?
Recordant les lliçons de filosofia,
la sang, pel cervell fluïa
per donar-me la resposta.-
Què és el que al món més importa ?
i amb un salt al cor, com un il·luminat,
afloraren : Pau, Amor i Llibertat.-
Avui solament voldria
recordéssim cada dia,
per gaudir d´una plena felicitat,
és tenir : PAU, AMOR i LLIBERTAT.-
(Agost 2008 - Jomci)