Un somni quasi real

Assegut sol a la platja estava
aquell estiu a mitja tarda,
tenint la mirada extraviada,
el Sol ja no cremava
i una brisa suau m´acariciava
la pell bronzejada.-
Una noia vaig veure de cop
aproximant-se molt a prop,
va assentar-se al meu costat
i ens vam saludar,
era una preciositat,
amb somriure de princesa
tenia una gran bellesa,
digna de poder admirar.-
Vam començar a parlar
del temps, de fets històrics
i de pensaments filosòfics,
extasiat d´ella vaig quedar,
quan els cors bategaven
i els nostres llavis s´apropaven,
em vaig despertar.-
Quin somni més real i meravellós
el d´aquella tarda d´agost,
mai podré el seu rostre oblidar
ni el seu somriure especial,
ni els seus llavis sensuals,
ni els seus ulls sense igual,
ja que d´ella em vaig enamorar.-
(Abril 2009 - JOMCI)