de com acaben les festes

Al jardí, restes d' una festa,
naufragen en plena llum del dia.
Botelles, gots, copes,cendrers,
tot sembla acusar-nos d' algun delicte.
Des de la seva estranya immobilitat.
De sobte, però, un vent cruel,
s' endú algún toballó de paper rebregat.
que amb imperceptible fressa.
Esquinça els últims vels de la nit,
i potser, també, els del nostre cor,
que veu con s' allunya, irremissiblement,
la fugaç nau del plaer.
.Carmina.
.5/4/1989.