De com passen molt de cossos a la vida dels homes

Passen tot de cossos per la vida dels homes,
s' hi aturen, s' hi encalmen, en marxen;
d' altres ,
rabents, fugen de seguida
i són un pur miratge de les vostres mans,
que a penes n' han sabut servar una emprenta,
un mínim senyal de presència,
una lleu esgarrifança.
La majoria els ha envastit
i marevellat
com si fos la primera vegada.
que n' acollíeu un entre els vostres braços.
Però cau la nit damunt seu,
- la fatídica nit dels anys-.
i cap aixeca ja del record:
Tots s' han esvanit igualment.
Són ara un derelicte caigut,
al fons de vosaltres mateixos.
Només de tant en tant veuen
com espurneja el mar llunyà de l' estiu.
I algún dels seus reflexos,
s' adrecerà llavors al vostre cor,
per mostrar-vos on és que jauen
aquests per sempre més inaccesibles
tresors vostres.
.carmina.
.1/9/1994.