De la nostra badia de Roses

Des de dalt veiem paissatges impresionants:
Encastada a la plana empordanesa,
es descobreix desde la carretera
que va de Cadaqués a Roses.
En el punt que comença la baixada,
és veu la inmensa corba blava,
aquest maravellós espectacle del mar,
conrreu i muntanya, és una transparència,
deslumbrant.
És pot capçar amb els ulls des de l' hivern,
d' una vegada las arestes nevades del formòs Canigó,
fins el caputxot blavós
i foll de les Illes Medes.
És una sensació que esclata la nina del cel,
i fa badar la boca amb la ganyota dels ulls,
la bellesa incomparable de la cresta de muntanyes i mar.
ROSES, maravellosa badia de color nacrada,
dels rius que van a morir damunt llavi fresc,
i salat del golf de la platja grandiosa.
L' aigua del golf calma, d' un blau optimista.
Baixant, quant ens trobem a ROSES,
clavats de galtes al mar,
el golf s' ha convertit amb llac de somnis,
tot ell és un vidre irisat,
que ens tapa la respiració.
Difícil trobar en tota la Mediterrània,
un lloc on el mar doni sensació infínita de calma.
de pedres precioses, a on s' enxampli
d' una manera romàntica tan dolça i poc torturada.
L' horitzó, la gent orgullosa de la seva badia,
creo que les postes del sol de ROSES,
són imposibles de descriure, de pintar,
sense fer paper ridícul, són postes de sol
d' un altre món no terrenal.
.Carmina.
.3/7/2007.