Badalona anyorada

Des de el mar mirant-nos la muntanya
les cases de la Rambla on em vaig enamorar,
com la Costa Brava un petit poble semblar.
Des de Dalt el massís de Montalegre ens engalana
cassolà.
Del Monestir de la Murtra vinguere
un día Colon a una reina un tresor demanar.
Un somniador de terres que per allí passar.
Besós encongit, estrets els seus marges pel home induït,abans camps regalava ara només ciment farcit,que el pas que va la terra, no crec que ens quedin rius.
Sempre que deixem Badalona quan veiem al fons els tres molins.
al tornar diem cor endins" Ja sóm a Badalona"
de grans platges , badius i abans de micaquers farcit.ciutat del Quijot amb tres molins.
El Museu ens espera amb els banys romans el teatre i peces antigues dels nostres avanpassats.I veurem a
la Venus de Badalona,que els ulls ens alegrarà.
Bellesa de segles del món Romà,
que ja ens contempla
un día i un altre día,
ens veu i reveu sense reconeixens ja.
Nius de cases tan altes com un campanar.
Penso en abans, en el meu passat,
quan Badalona tenía
badius, casetes de dues plantes i
miquequers florits.
platges netes , poble tendre,
en el qual tothom és saludà quan pel carrer de Mar passar.
Carmina.25/8/2007