El petó

En els pobles i les ciutats,
existia una puritana societat
fa més de cent anys enrere,
era una època que estava mal vist
que una noia sent soltera,
si no anava acompanyada
d´un familiar o d´una criada,
a passejar sola sortís.-
Una filla de bona família
estava molt enamorada
d´un jove ben plantat,
li feia una insinuant mirada
al creuar-se amb ell cada dia,
al passejar pel parc de la ciutat.-
No sabia com se li podria apropar,
aquella tarda, ella es va decidir
i una vella estratègia planejà,
el seu mocador va deixar
que li caigués desacuradament,
ell, el recollí molt diligent,
ses mirades van coincidir
i un somriure en ses cares aflorí.-
D´ençà d´aquell dia es saludaven
i una nit en un ball, ells es trobaren,
ella al mig de la festa, al tenir calor,
va sortir tot dissimulant al balcó.-
Ell la va seguir i al tenir-la davant seu,
agafant-li la mà, li va dir: "Amor meu,
t´estimo molt", ella amb el cor bategant,
a l´haver aconseguit el seu amant,
els seus ulls s´il·luminaren
al mig de la foscor,
els seus llavis s´aproparen
fent-se un llarg i amorós petó,
un petó que quasi l´eternitat durà,
fins i tot, els estels van centellejar.-
( Juliol 2011 - JOMCI )