Dones Soles

A l' hivern la mar remou
les seves entranyes,sense pietat
-bruta escuma, violents esquitxos-
aquests dies malaurats
en que el temps és un tèrbol
dessert de vida,
i la platja un paradís desvastat.
Així les dones ja grans,
remuent sorrudes
les brases del seu foc,
però al vell salò esgavellat
sols s' hi escampa fum i més fum.
de records mal cremats.
Res ja no emplena les seves tardes,
ermes i desvelgudes
potser el gos,
imprevistament les distraurà,
potser el dòmino o les cartes,
i algún passeig per la platja,
mirant les ones.
Alguna excursió d' un día.
I per un moment seràn felices,
Oblidant-se de elles mateixes,
i de tot el que els hi manca.
CARMINA. 25/8/2.007