Coloració de la vida

Safareig.Quadrilàter espaiòs.Cristall vivent.
Ni molsa, ni trèmol, ni brossa, ni llot.
L' aigua és un ull únic, transparent,
que entrelluca, per sistema, un xic de tot:
Un bon angle de teulada encuriosida,
la branca hereva del plàtan gras de fulla,
mig roser, una rosa presumida,
i un cel límpid , sense núvol ni despulla.
És l' onix, etern i efímer, de la vida,
l' arrítmica coloració de l' aspre i el suau,
amb eufòria esclatant, alegrement,és suïcida
en un cubisme líquid, de fons doble, verd i blau.
Vent. Éxode llarg en la terra i en l' espai.
El temps irat, desafurat, obre les portes.
El vell safereig, que ara fa poc era un desmai,
es baralla amb núvols, pols, i fulles mortes.
Dins l' aigua i lluita, tremolen i es condolen,
teulades, cels,arbres, i roses,
i pisciformes sagetes que neden, llisquen,volen-,
sense comprendre l' ocàs de tantes coses.
És l' ònix, etern i efímer, de la vida.
L'arrímica coloració de l' aspre i el suau.
El cubisme moribund, que un altre en crida.
Començ i fi de groc, i roig, i verd i blau.
.CARMINA.
.1/1/2003.