COM ERA I COM ES

voliam un simbol mes per barcelona,
i va neixer sense volguer de las mans
d´aquell famos arquitecte de
cognom nouvel.
aquesta torre dins de la plaça
de las glories.
ningú es pensava com seria
nomès aquell home ho sabia
dreta i empinada, sempre
amunt i cap el blau cel
aixi segur que serian els pensaments
del ara arrugat i vell nouvel.
ara que el meu temps s´acaba
voldría a la terra deixá
testimoni, de com la
tenia de jove. i ara….
mireu-la com esta
petita i a més encoxida,
pero gracies aquet monument testimoní será i per
tota la vida, de quina joia
entre las cames tenía gracies vell nouvel, per la teva imaginació de fer aquesta torre, per deixar-nos
aquet regal, i que ara dintre del seu interior el disfruta
el personal de l´empresa d´aiguas agbar.
penso igual que tú, i si en permets
fer-te un afegit que diu
“ nascut junts i quina pena et tornes vella i encoxida i a la baixada arribas tú abans que jo.”