L espera

Ella seguia esperant
el retorn del seu amant,
feia temps, s´havia enrolat
en un galió de combat,
com a mariner de primera
aquell dia de primavera.-
A l´acomiadar-se, li va dir:
Després d´una forta abraçada,
"Et prometo que tornaré estimada,
per la guerra no has de partir";
Ella esperava el seu retorn
amb tota la il·lusió del món.-
En una casa vella vivia
davant del moll del port,
al matí, sortia cada dia
amb l´angoixa dins del seu cor,
sempre mirava l´horitzó
per si apareixia el galió,
en un any, cap notícia havia tingut,
ja el donava per desaparegut.-
L´espera, sempre l´angoixava
i a Deu, cada nit li resava;
Per la finestra va mirar
un dia de Sol al matí,
va veure i poder admirar
amb els ulls plens de llàgrimes,
amarrat al port un bergantí
amb ses veles desplegades.-
Un repicar a la porta va sentir
i un esglai al cor va tenir,
anant-la a obrir tot corrent
a la llinda estava el seu estimat,
per fi, ell havia tornat
sa i estalvi, amb la cara somrient.-
( Juliol 2011 - JOMCI )