el recolliment

Encara que estic trist
i em recull la melancolia,
amb la vista en la proximitat
i el curt pas per on vaig,
estime els ànims rebuts
amb paraules que no són de conhort.
Sent que creeu en mi
i en eixa sinceritat que perfora la pell
que m’arriba com la sang
com els germans.
Però perdoneu esta quietud
estos ulls que no gosen mirar
estos moviments distants
i esta fam de pena.
La meva ànima està dirigida
per enemics de la vida
i vola allà a l'infinitat
on es rosega la voluntat.