I demés

Vull ser jornaler
viure de les meues mans, de l’esforç
però no hi ha oportunitat
ni comerços, ni fabriques, ni terra que llaurar.
No es sol ací
també més enllà de les fronteres.
En exclusivitat s’atrinxeren
el poder polític i el poder econòmic
que per poder poden dirigir
el càlcul de quin porcentatge
de patiment té el poble
mitjà de complicades gràfiques
i estudis d’estudiosos en la materia.
Jo sóc artesà, digne del meu ofici
però no sóc rendible
ni digne davant les autoritats.
Indignats reunits como a solución
nosaltres crearem un nou poder
més clar, més eficient, més del poble
on no hagen aprofitats
ni xafarders, ni buscons
ni acomodats.
Tan sols hi haurà algun pessiguet
per a tabac i demés.