Tinc que dir-te una cosa,
només un petit detall,
com la llum d'una rosa,
que ja no balla el meu ball.
Tinc que escriure't un poema,
el últim que em queda a la meva mà,
com el sol quan em crema,
que em diu que estàs al meu costat.
Tinc que pintar un cor quan batega,
però trist d' oblidar bategar,
com quan mor una vida eterna,
i els llavis deixan de funcionar.
Tinc que oblidar el que em plena,
el que tant em fa somriure sense parar,
com els records que guardo amb tendresa,
i els tingui que deixar volar.
Tinc que estimarte sempre,
i sempre verdader, el meu amor serà,
com la lluna en les nits tan plenas,
el sol la vol veure, i no la pot tocar.
Tinc que dirte,
tinc que escriure't i pintar-te,
oblidar-te i estimar-te,
però res té ja sentit, si ja,no estàs.