Dialeg amb la mort

Vaig veure-la arribar
amb el semblant grisenc i fred
i mirant-la cara a cara,
l´hi vaig preguntar :
qui ets ésser negrós i sec ?
què vols ? que véns de matinada.-
Contestar, sóc la mort,
perquè deixis aquest món terrenal
vull que vinguis amb mi.-
Un esglai va fer-me el cor,
al veure arribar el meu final.-
Però una idea se´m va acudir
i l´hi vaig proposar :
vindré amb tu, si una senzilla endevinalla
dónes la resposta correctament,
això és cosa de mainada, va pensar
la mort amb una rialla
i acceptar l´oferiment.-
L´endevinalla deia :
"Què és més gran que Déu, més malèfic que el Diable, els pobres ho tenen seu, als rics no els hi fa falta".-
La mort va dubtar, ja que no la sabia
i amb l´orgull del poderós
pensant que errar, no podia,
va dir "SÓC JO", amb to orgullos.-
No l´has pas endevinat,
ja que és "RES" la correcta resposta,
però tens que acceptar, si no t´importa,
que la juguesca t´ha guanyat.-
"RES és més gran que Déu, RES més malèfic que el Diable, RES els pobres tenen seu, RES als rics els hi fa falta".-
Girant-se i donant-me l´esquena
amb un somriure en aquell moment,
va dir entre dents, no val la pena
emportar-se un ésser tan intel-ligent.-
(Agost 2008 - Jomci)