EL PAÍS DELS SOMNIS

En el país dels somnis hi viuen sentiments
de cotó fluix i d’aire, escrits sense paper.
Dibuixen la drecera de fades i de reis
que en mig del mar vogaven damunt d’un bell vaixell.
Les cases adormides, voltades d’un jardí
de flors i de paraules que no poden parlar;
puix viuen encanteris que mai despertaran.
I ploren i pateixen i mai seran reals.
Allà, junt amb els somnis, somio amb tu tan sols;
et miro, t’acarono; sense cap entrebanc.
Segur que si em desperto seguiré somiant
en belles poesies traçades amb el cor.
Potser si un dia viuen els seus somnis, desperts;
retrobarem la màgia que ens permeti estimar.