Un brot de romaní

Enmig de pedres, va florir
un petit brot de romaní,
de fulles verdes per sobre
i blanquinoses per sota,
creixia en terra de secà
en un àrid turó lleidatà.-
Quasi al costat hi havia
una mata de farigola,
que s´alçava molt formosa,
verd grisosa, tota florida.-
Els dos, a la vorera estaven
d´una sinuosa vereda;
En una matinada molt freda
amb tendresa es miraven,
el romaní va allargar
ses branques, com si fos
un braç molt musculós,
per poder-la abrigar.-
Al migdia, ell li va lliurar
ses flors de color blau clar
en prova de la seva estimació,
contenta, ella les acceptà
agraïda i amb molta il·lusió.-
Avui, pots veure-les i gaudir
a la vorera d´aquell camí,
les dues mates entrellaçades
en una dolça abraçada.-
(Setembre 2011 - JOMCI)