La manta al coll

Desastrat, sense un gallet
abocat a la misèria
amb la nit com abric
li passava per allà un estirat emmidonat
que li va connortar
dient-li que era pobret
mentre li donava algun cop a l'esquena
Orgullós es va anar
Vençut es va quedar
i en un cop d'aire gairebé es vola
lluitant per amarrar les pertinences
pensava .
quin món més gran i tot per a mi
demà vindrà el queferós
i no em trobareu
així hagi de lliarme la manta al coll.
Arropat per la foscor
i el vent que no parava
se li va fer de dia més aviat que canta un gall
Recollint estava quan es va acostar el queferós
I el desastrat li va regalar
un amulet molt preuat
en què es podia distingir la frase
"L'afecte necessita molta riquesa"
En el que el estirat li contesta
El meu no em costa res