La mort ens ve de sorpresa sobtadament.

No podem estar a la altura de la mort,
ens ve de sorpresa o lentament
se'n van aquells que més estimem.
De vegades de sobte, tràngol difícil,
mai acceptat,
doloròs i punyent.
Altres de llarga enfermetat, patint
i fent patir als altres.
Tant és,quant el moment arriba.
Sempre tenim sentiments de culpa,
i diem que el desés ha sigut llarc,
pèrò el moment arriba
i res no podem fer ja per ells.
Carmina. 27/8/2007