No sé d´on vens pluja miraculosa,
que de les boires caus sobre el sembrat,
quieta dormies en algun lloc reclosa,
fins que el retruny del tro t´ha despertat.
Com vares enlairar-te, així caus ara,
molt més de pressa avall que no en pujar,
si la mar era qui et feia abans de mare,
ara lleugera a la mar vols tornar.
Mes saps que tens un deure, que no és gaire,
i és obligació de regar el camp,
de netejar donant puresa al aire,
i fer que les fonts vagin rajant.
Un cop la feina feta, ja camines,
per torrenteres i rius al teu lloc,
i fins que el sol t´escalfa no endevines,
que torna a començar el mateix joc.
Tothom té un cami per a seguir-lo,
alguns planer, per d´altres més ingrat,
cada qual el seu deure ha de complir-lo,
so vol ésser un home ben mirat.
M'agrada força com escrius. Construeixes la poesia amb molta cura. Continua escribint, que som pocs els que ho fem en català.