Les hores perdudes

Des del soroll de la nit
quan tots dormen, però
el món avança inexorablement.
Des d'este racó de la vida
quan sents que açò ha de ser
una altra cosa, però no obstant
no vols que s'acabe mai.
Esgotes fins a l'últim moment,
com assaborint hores regalades,
escrivint estes lletres
que quedaran dormides
en el silenci de l'eternitat
I no obstant tindran un valor
incalculable quan un de vosaltres
les Llija en el precís moment
quan la son no vol acostar-se
i les raons mai tingen solució