Crepuscle en rosa

Camina que reposen en la pols:
la pols reposa,
sota una pau que és pau de molts,
de ventre gros, folrat de rosa.
Fins l' aigua,que quan resa és que es remou,
no es mou; tremola,
en un lliscar pelfat, sense enrenou,
dins un silenci agut, mancat de gola.
Grandiòs encantament del no impasible!.
Tot, esperant,
la fe posada en no sé què mig impossible!.
que tenent els pètals de rosa de l' instant.
També la fulla espera el seu quelcom;
i espera l' arbre.
I aquesta esperança de tot i de tothom.
va penjant un cor que espera, a cada marbre.
Pels camins s' esfumen grolleries i renecs;
s' hi afirma la creença:
el carro lent, anihila els seus gemecs,
i els fa cant de crepuscle.Sense temença.
els camins reposen en la pols,
la pols reposa,
i la gran pau, que es pau de molts,
ensenya el ventre immens folrat de rosa.
Embaràs fecund, grandiosa gestació!
persones, coses,
embadalides, dintre l' ampla comunió
que mira morir el dia en dol de roses.
Tot callat; esperant del prenyat que s'il.lumina
ara mite, i que serà.
Sols el cant cadenciòs del carroque camina:
GER.mi.na.rà, Ger.mi.na.rà.
.CARMINA.
.5/8/2007.