Tardes llargues és quan més temo pel nostre amor

No tot és anyorança del seu cos
ni torbament de la pell solitària
ni angoixa de l' alta nit deserta,
sinó també allò que no pot ser dit.
però respira profundament dins nostre
durant aquestes llargues tardes d' Agost:
ara que sembla que res no mori mai
és quan de sobte més temo pel nostre amor.
i m' espervera pensar com tot foc
esdevé irremeiablament cendra,
anul.lació de vida, deixalla de record. Carmina.