El mirall

Quan anava a casa de l´àvia
un mirall molt formós hi havia,
a la cambra del vestidor
quasi al mig d´un racó,
en un marc de caoba
d´aquells de peu i de brandada,
jo era joveneta i m´agradava
dansar tota despullada,
davant d´ell, mentre em mofava
fent-li ganyotes a cada volta,
semblava que tingués vida
mirant-me el cos reflectida.-
Cinquanta anys havien passat
quan vaig tornar a la casa,
tot estava igual encara
amb els mobles tots tapats,
menys el pobre mirall formós
envellit i ple de pols.-
Em va fer pena com estava
i li vaig rentar la cara,
brillant i formós va quedar
al haver-lo rejovenit
i el molt ressentit,
amb venjança m´ho va pagar,
deuria recordar quan d´ell em mofava
i de cap a peus em contemplava,
al mirar-lo, va quedar reflectida
una figura tota envellida.-
( Agost 2009 - JOMCI )