Que hi fa

Qué hi fa si jo somnio,
que t´allunyes amb menyspreu,
qué hi fa, si quan desperto,
et trobo tan a prop meu.
Si la llum que primer veuen,
els meus ulls en despertar,
és la llum dels cors cors que creuen,
amb la gràcia d´estimar.
I el primer sospir que sento,
tan suau i melangiós,
la primer veu que escolto,
el teu cos bell i formós.
Tot ho veig de matinada,
tot és meu, tot és per mi.
Quin neguit quan somniava,
quina joia al matí.
Qué hi fa si del trist somni,
és alegre el despertar,
si m´estimes com t´estimo,
el demés ja qué mi fa.