Cal sortir

Conte a l'ocasió que un bon dia
destinat a la contemplació,
no vaig trobar solució al destí d'aquesta vida regalada.
Ma casa encara sent xicoteta
no ens coneixem entre els moradors,
no podria mai profunditzar en eixe cos tan complex al qui abraç.
Imagineu en una ciutat, al país o el món
la vista es perd en aquest ideal horitzó,
en què conviuen pells amb sentits escalfades per aquest sol
que s'aboca entre boscos, lluitant entre la verdor de les seves copes
i arriba fins als baixos matolls.
Vida que viu, que necessita vida,
fins l'hurón necessita sortir.
Cal agafar la ocasió, tal vegada demà siga masa tard
i encara que torni el trenc d´alba, pot ser que no resplandeixi per a mi