El mestre li va preguntar:
Què més t´agrada,
el mar, la neu o la muntanya?
El mar, la noia va contestar,
un objecte brillant voltejava
davant dels seus ulls ben oberts
i el mestre li parlava
que el mirés ben fixament,
les parpelles li pesaven
i els ulls, abans desperts,
anaven poc a poc tancant-se
fins tancar-se finalment.-
El mestre li va dir:
" Imagina, que tres fils
molt forts i fins
te´ls lligo al teu canell ",
ella imagina el que ha dit ell,
" Cada fil un globus porta
i tenen tanta força
que el teu braç s´aixecarà,
quan els talli amb les tisores
a la de tres, el braç caurà ".-
Un, dos, tres, tallà aleshores
i de cop, va caure el braç.-
El mestre seguia dient
amb veu baixa molt convencent :
" Estirada estàs damunt la sorra,
el Sol t´acaricia la pell bruna,
les ones del mar escoltes
i una brisa molt oportuna
el teu cos del tot envolta
deixant-te ben relaxada,
notes una sensació de plenitud
que mai havies tingut".-
La noia molt relaxada
estava del tot hipnotitzada.-
(Setembre 2008 - Jomci)