Per eixa il-lusió

Estem predestinats, no hi ha futur
i hem de resultar sols, tot sol
que és quan ens enfrontarem a la vida
sense cap por, valents.
Ara és tan sols un joc
en el que ens agrada guanyar
i reviurem cada primavera
així com la naturalesa se'ns presenta
clara, nova, en lluita per sobreviure.
Tan sols la tardor ens arrugarà la pell
i en cos infantil continuarem il•lusionant-nos
per eixa flor que naix
eixa vida que ens torna xicotets.
I els nostres records, que naixen
com la vida al món
ens permetran caminar
avant, sempre avant
esperant la foscor de la nit