Perque faig poesia

Perquè l´ ànima no plori,
per coses que no voldria,
perquè un mal record s´ esborri,
per això faig poesia.
Perquè aquesta terra nostra,
l´ estimi més cada dia,
i m´ escalfi amb ella el rostre,
per això faig poesia.
Perquè els homes tots s´ estimin,
i la pau regni en el món,
i que les lleis s´ endevinin,
ja que ni han que no ho són.
I que els ocells sempre volin,
sense por de cap mal tret,
i escalfor els qui tremolin,
trobin quan fa mol de fred.
Per lo més gran de la terra,
com el sentiment del cor,
per això que mai s´ esborra,
perquè sempre tingui amor.
Perquè trobem benaurança,
i s´ ignori la falsia,
per no perdre l´ esperança,
per això faig poesia.
Sé que l´ arma és molt pobre
per la lluita, tant se val,
més com que voluntat sobra,
el fer versos no es cap mal.
Versos que plens de tendresa,
portin goig a qui sofreix,
i deixin l´ ànima encesa,
al qui de salut gaudeix.
Per a esposos que s´ estimen,
per pares i fills units,
els meus versos per tots rimen,
per a grans i per petits.
Escric versos perquè falten,
amor i bons sentiments,
prou que als quatre vents es llencen,
missatges i manaments.
Que bell borra de sobtada,
el neguit d´ un mal frisós,
i cremant llavor dolenta,
fer un món meravellós.
Més que un somriure, una rialla,
més que un adéu, un petó fort,
si abans donàvem quincalla,
ara serà un tros de cor.
Si els meus versos sense força,
plens de bona voluntat,
poguessin designes tòrcer,
ja no hi hauria maldat.
Per desitg d´ una fe cega,
de què portarà un nou dia,
lo més bo que Déu entrega,
per això faig poesia.