Qui sera sino ella la muntanya

Qui serà sinó ella .? Qui,
sinó la muntanya l' estrella,
que esberla, com sempre, el seu sí,
i va penjant a cada orella
l' alegria vermella
d' arboç diví?.
Qui sinó, ha animat aquelles aloses
i ha posat vida al cor de les coses?.
Vet ací el colom en repòs de l' ermita,
i el crit del batall que sur i s' enfonsa,
en l' orella infinita,
com un altre colom fill del bronze;
i la veta de sol
de la porta pensida,
i la santedad d' aquell gresol,
on s' encanta l' aigueta beneïda;
i el ciri que arrela cara el cel
amb una llum de color del rusc que encarna,
untant el crucifix d' espina i fel.
amb l' esperit dels grocs secrets de l' arna,
i el fum mansuet, de girasolt graciòs,
diluint-se en el llum de la fosca,
després de fregar, tot jugant , la carn tosca
d' un Sant Francesc miraculòs,
i l' altar amb uns àngels de debò,
i el sacerdot nuós, com un cep de raça,
i una música tendra, filtran-se entre tu i jo,
posant un borrissol sobre el que ens passa.
.Carmina.
.3/5/1889.