Noces a la muntanya

Avui si que he begut de la font de la vida
avui si que és gastada l'aresta
i el còdol s' aplana..
No has sentit molt endins, molt endins
el respir perfumat de l' ermita polida
vestida de festa.
Iamb un cant d' àvia bona la vella campana?
Beneït el moment que hem pujat d' allí a baix;
beneït el desig que ha banyat nostre esperit
en el riu sagrat banyat de muntanya.!
no has sentit.? No has sentit.?
Ni un sol ull que et guaités de biax
ni aquell fer que t' enganya
ni aquell brogit fals de senill
que rondina amb les lletres més tortes:
aquí tot tan net,
tan senzill:
L' ermita petita un granet
l' ermita petita, un granet
amb el cos xicarró de la grana de mill
i amb el cor com un món
que no tanca les portes,
com si cantés el seu ritme pregon:
_Els amors que aquí són
no seran, per mai més, fulles mortes!_
Tu ja saps que no sóc d' oració,
que bastant he begut en el rec
de les coses caduques,
però ve un dia que et cansa el gemec,
i entrelluques.
En L' escletxa entre un plany i un renec,
una polpa madura,
uns neguits tots estranys,
com si et portessin a tast confitura
d' un tupinet no encetat de mil anys.
I ha estat avui que he sentit tot això.
Planava l' aplom de la cel.lula ignota.
No sé d' on venia; potser dún racó
burinat amb misteris de tot, caient gota a gota.
Mentre anava pensant,
s' amuntegava el tou d' un gran silenci;
i m' he trobat al bell davant,
un tendre anhel interrogant,
que m' esborronarà sempre que hi pensi.
Tu i jo, dintre l' entranya
d' una ermita perduda en la muntanya.
Tu i jo, voltats d' avui i demà, i ahir.
I una inefable dolcesa que t' estreba.
Devotament he resat: SÍ!;
i ha resat: SI!, la teva veu.
des d' aquest punt tu eres meu.
Carmina.
28/8/2007