RECORDANT

Molt nerviós, em passejava
per l´església de Sant Martí,
esperant l´arribada
de sa cara riallera
i de blanc, vestida ella,
la núvia entrara per fi.-
Cinq anys havien passat
d´aquell dia assenyalat,
tot mirant el mar
li parlava la mirada,
que mai podré oblidar,
somrient de matinada.-
Sols, donant-nos les mans
com farien dos amants,
en una nit tan diferent
passejàvem per l´arena
contemplant la lluna plena
i els estels del cel caient.-
Seguts damunt d´un pedrís
davant del mar de color gris,
de Sant Llorenç era la nit
i el cor ja m´havia dit,
que els seus llavis carmesí
sempre serien per a mi.-
(Agost 2008 - Jomci)