El meu primer amor

Érem uns adolescents
d´això ja fa molt de temps,
era molt bonica i riallera
i em tenia el cor robat,
molt esportiva era ella
però jo sempre molt callat,
vergonyós, introvertit
i amb el cor mig encongit,
no vaig tenir la valentia
d´expressar la meva estimació,
em va faltar la gosadia
d´abraçar-la i fer-li un petó.-
El temps va anar passant
i jo el dia estava esperant
de poder-la retrobar,
va ser en un sopar
d´ex-alumnes de l´escola,
ella va venir sola.-
Havia arribat l´ocasió
i a ella em vaig apropar,
quina gran desilusió,
ja estava casada
i a més embarassada,
solament la vaig saludar.-
De la lliçó d´aquell dia,
aprengué, que de petit
s´ha de tenir valentia
i també no ser introvertit.-
( Desembre 2009 - JOMCI )