Cala Port
clos varat;
bot i rem
encantat.
Tota veu,
un vol tímid;
cada peu,
prompte límit.
Res no acabi,
que comenci,
entre el llavi
del silenci.
M' ha plagut,
com res, l' ala
de quietud
de la cala.
Pelfa d' ona.
Muda arena.
Ni enraona
la sirena.
Si la mort
que he temut
és un port
de quietut;
Si el repòs
li té l' ala
del mut clos
de la cala,
deixo escàlem
a l' atzar
per l' erm tàlem
de la mar,
i m' ajec
en el fluid,
entre em plec
del Gran Buit,
Abrigada
de l' hivern
emrampada
de l' etern,
Amb un traç
de color
últim pas
de visió:
CALA PORT,
clos varat;
bot i rem
encantat.
.Carmina.
.4/9/2007.