Pensaments

"Aixecar-te mirar el cel, i veure que segueix sent un dia com qualsevol altre, gris fosc sense cap tipus d'esperança.
Dies que marxen enfosquits rere una carta, una carta sense paraules.
Veus com vas morint, a poc a poc, et sents més inútil cada vegada, i tinc por, por de fallar-te
Por que tinguis por, que em perdis entre les branques, branques ja trencades molt malaltes.
No hi ha consol, no et vull deixar sola, però què vols, el meu temps passa.
Les meves arrels van morint igual que ho van fer els nostres pares.
Les seques fulles que cauen, fulles que no em deixen poder abraçar-te i que m'allunyen de tu, com un oceà separant dues terres, terres molt llunyanes.
No tinguis por, tornaré d'aquest viatge, et portaré amb mi, molt lluny d'aquí, a un lloc per mi encara inimaginable on no hi haurà bitllet de tornada"
"Aixecar-te mirar el cel i veure que segueix sent un dia com qualsevol altre, plujós fred sense cap tipus d'esperança.
Per què has marxat? Per què m'has deixat? Has tancat els ulls i ja no els obriràs.
Llàgrimes fredes que llisquen sobre la meva galta, però per què m'ho fas?
Vas prometre no deixar-me vas donar-me la vida i ara te'n vas deixant-me desemparada.
Però aquest cop no, no esperaré a que tu vinguis a buscar-me, m'endinsaré en un altre vol i així mes aviat podrem retrobar-nos"
Aixecar-te, mirar el cel i veure que ja no és un dia com qualsevol altre el sol comença a brillar omplint tot d'esperança.