Un peto i una caricia adossada

Ha arribat el nou dia,
el finestral ben obert ha quedat,
dóna pas a la comedia
d´aquest que ara és nat.
Parlem, congeniem,
no hi ha dissimulació en la mirada
no pocs estímuls ens donem
i així seguim amb l´escalada.
La tarda ens atropella,
la nit ja està present,
i com si fos una titella
la foscor és omnipresent.
I ara si, cada cop que miro al cel
una estrella veig il·luminada,
cada nit a la foscor veig un estel,
i tinc clar que li demano…un petó i una carícia adossada.
Enrikt