Un peto sense importancia

Amor, quan sorti el sol ja no hi seré,
i mai podrem veure la llum de les estrelles,
i la lluna plorará forman una pluja passatgera
de dos cors, que a la distància sempre s,esperen
I moren al final, de soletat i una gran tristesa,
en un somni d'il.lusió dintre d'una sonrisa,
que algún día van pensar que sería eterna.
I devant dels meus ulls ,se m`escapa la tendresa
d' un estimar que crida d'ansietat e impoténcia,
darrera d'un cel amb un sol que ja no crema.
D' espatlles al sentir, dic adeu a la noblesa,
deixan records que ahir, em van sorpendre,
amagant-me en les teves mans, sota la tormenta
perqué ningú veiés els somnis que varem perdre.
.Amb un petó, haguessin trencat el món..pero ara, ja no importa.