La dama de negre

Amb la mirada extraviada
i el pensament volant,
recordava a la meva estimada
anant cap el poble tot caminant,
sempre havia sigut molt riallera
i tenia uns ulls foscos preciosos
amb una mirada molt sincera
que m´encisaven el cor i la ment,
ells eren tan formosos
que no puc treure-la del pensament.-
De sobte em vaig adonar
que una dona s´encreuava,
vestida de dol, tota negre anava
i amb la mà em va saludar,
però jo no la reconegué,
un vel fosc la cara li tapava
sense saber qui podia ser.-
Començava a fer-se de nit
quan al poble vaig arribar per fi,
intrigat per qui podia ser
la dona trobada pel camí,
a un vell en un portal assegut
li vaig explicar el fet,
ell va contestar : Ai ! bon amic
molta sort avui has tingut,
li diuen la dama de negre
ja que és la mort que arriba
i qui la veu en aquesta terra,
sols té uns segons de vida.-
( Juny 2010 - JOMCI )