Perduts

Recordo que setze anys tenia
quan vaig planejar que aniria,
ja que em feia molta il·lusió
amb uns amics fer una excursió,
per la zona de Vic i sa contrada
a l´haver hagut una gran nevada.-
Vam sortir a mitja tarda
amb motxilla, queviures i manta,
però va tenir problemes l´autocar
començant a caminar un xic tard,
degut a la neu caiguda
no es veien els camins del bosc,
ningú portava brúixola
i va començar a fer-se fosc.-
Cap referència ens donava
on estàvem situats,
perduts per la muntanya
no sabíem per on anar,
sols la Lluna plena il·luminava
el cel blau tot estrellat.-
A la llunyania vam veure
uns punts de llum que brillaven,
ja estàvem salvats !
Però a l´arribar a la proximitat,
quina desil·lusió,
eren els fanals del pantà de Sau
que estava en construcció.-
Cansats, tots vam decidir
sota el cel estrellat i blau,
sopar i posar-se a dormir.-
(Març 2009 - JOMCI)